Mossèn Ignasi Viñas era el rector de la Parròquia de Besora l'any 1920. Persona amb una gran inquietud per salvaguardar tota la important documentació antiga que hi havia a nivell de parròquia.
Així ens ho explica ell mateix en el llibre manuscrit que va deixar:
"Moltes vegades al veure els vetustes pergamins y papers d'aquest arxiu de la Parroquia de Besora, me semblava sentir una veu misteriosa que m'incitava á escorcollar aquells documents per a fer reviure gestes i costums antigues de la meteixa. Finalment en l'hivern de 1920, al llegir un pergamí mig esborrat, y trobarhi coses bastant curioses, me feu determinar á regirar tots els documents de dit arxiu, y a mida que llegía aná neixent en mi 'l desig de fer uns apunts ó notes històriques que fessin reviure aquells temps antichs, y permetessin entaular una conversació ab els besorenchs d'aquells temps llunyans. Y al escriure les notes ha sigut el meu propòsit aplegar i aprofitar tots els datos possibles trets del mateix arxiu que puguin interessar á la Parroquia i gent de Besora". Enllaç al pròleg del manuscrit de mossèn Ignasi Viñas
"Moltes vegades al veure els vetustes pergamins y papers d'aquest arxiu de la Parroquia de Besora, me semblava sentir una veu misteriosa que m'incitava á escorcollar aquells documents per a fer reviure gestes i costums antigues de la meteixa. Finalment en l'hivern de 1920, al llegir un pergamí mig esborrat, y trobarhi coses bastant curioses, me feu determinar á regirar tots els documents de dit arxiu, y a mida que llegía aná neixent en mi 'l desig de fer uns apunts ó notes històriques que fessin reviure aquells temps antichs, y permetessin entaular una conversació ab els besorenchs d'aquells temps llunyans. Y al escriure les notes ha sigut el meu propòsit aplegar i aprofitar tots els datos possibles trets del mateix arxiu que puguin interessar á la Parroquia i gent de Besora". Enllaç al pròleg del manuscrit de mossèn Ignasi Viñas
Efectivament es va entretenir a escriure a mà, cronològicament, la recopilació de tots els documents, arxius i pergamins que hi havia a la Parròquia. El llibre va estar perdut durant una bona colla d'anys. Fins que l'amic Lluis Comas i el seu germà, veïns de Santa Maria de Besora, el van trobar mig amagat a l'Arxiu Episcopal de Vic.
I va ser el mateix Lluis Comas qui em va parlar d'aquest llibre un dia esmorzant al Mir. I va tenir l'amabilitat de donar-me una còpia en format pdf.
És un document únic, d'una extraordinària riquesa històrica.
I d'entre algunes anècdotes que explica, m'he quedat amb la que fa referència al nom de "Hi Era de Massa" Tot i que en aquest cas, no fa referència al nom donat al coll, si no a la casa de pagès -avui enrunada- que hi havia en el mateix indret.
Així ho ha deixat escrit:
"Conta
la tradició qu'entre altres drets qu'exigía 'l Marqués de Besora hi havía 'l
consistent en l'abús de volguer tenir dret á abusar del cos de les donzelles la
nit que s'havien casat, lo que s'anomenava en mala hora dret de cuixa: al efecte
la nit de les nupcies se feya anar á la noya á dormir al castell. Naturalment
que el poble veuría ab odi aquest abús; y diu que li vingué 'l torn de casarse á
un fadrí del Plá, qui no podent suportar una tal práctica, abans de verificar les bodes parlá ab els altres
fadrins qui facilment se feren de la seva opinio, determinant reunirse un dia donat en un camp, á fi de, en
cas de descubrirse la conspiració no comprometre á cap en particular com á autor principal, y alli discutir y mirar la manera
de deslliurarse d'aquell jove ignominiós. Esculliren pera l'efecte un camp
entre Ternadella y 'l Serrat: y allí reunits, determinaren assessinar al Marqués.
En
les festes principals y principalment el día que celebrava sa ónomástica
acostumava 'l Marquès reunir bona part dels principals del poble un ó dies pochs
avants, organitzant caçeres com á preludi de la festa. Els joves, donchs, que
ja presumien hont se faría mes ó menys la cacera, prengueren les mides convenint
en que fingirien veure 'l senglar y al crit de aqui puja, 'ls de prop del
marqués l'assassinarien á traició ab les armes qu 'aleshores s'usaven per a la
caça. Al camp li queda 'l nom de camp del mal consell. Juramentats els fadrins
qu'entraren á la conspiració de no casarsen cap que no hagués desaparegut el
Marquès qui aixís deshonrava les donzelles, esperaven ansiosos l'ocasió de
venjarse. Vingué la cacera que 's feu á la montanya de Bellmunt y als crits
d'ara puja, caigué 'l Marquès travessat per una fletxa. Desseguida s'entaulá
procés y foren cridats tots els qui concorregueren á la cacera, y tots á la
una: á la pregunta de si sabíen qui havia mort al Marquès, responíen
"Besora". y a l'altra pregunta: perquè lo ha mort Besora, "unanimement
responien: Perque hi era de massa" xó es, perquè era sobrer a Besora. D'aqui vingué 'l nom á la casa que hi havia
prop del lloch del assessinat, la qual s'anomená d'allí en endavant Yerademassa.
Aquesta
llegenda no mereix mes crédit que les altres, encara que li dona aspectes de
verisimilitut lo del nom del referit camp (del mal consell), que no'l tindría perqué si, i que
sembla tenirlo per rahó, de alguna resolució desacertada tinguda en ell. Al mig
de dit camp hi ha un erol, que no produeix res ó casi res, y la gent ho
atribueix á cástich per aquell consell qu'en ell se va tenir: jo crech qu 'es
degut á que hi ha en aquell lloch de dit camp un clap de tapas(?) que casi surt
á flor de terra. Suposant fos certa dita llegenda, probaría que tal fet succehi
en época anterior á la que tinch entre mans, ja qu'en 1390
consta qu'Erademassa ja tenia tal nom, com veurem, y en segon lloch, no es probable,
que si 'l Senyor en l'època de ferse la conspiració hagués habitat al castell,
haguessin els fadrins escullit per reunirse un camp qu'estava á la vista del
Castell, ó casi, y que del castell, sobre tot durant la nit que fou quant
tindríen la reunió podía sentirse l'enrraonament dels fadrins y per lo tant
podíen esser sorpresos en mig de sa
conspiració: per lo tant debia 'l Marquès habitar en altre lloch de Besora: y
per conseqüent tal fet, de ser verdader tindria lloch abans del 1100, epoca en
que 'ls Marquesos habitaven talvegada al
cantó de Vidra, pot ser al Pla de Sobremunt ó á la Besoreta."
ENLLAÇ A DETALL DEL MANUSCRIT de mossèn Ignasi Viñas
ENLLAÇ A DETALL DEL MANUSCRIT de mossèn Ignasi Viñas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada