Tot una senyora llevantada la del cap de setmana del 30 de novembre del 2014: com les d'abans. No d'un dia ni de dos: de tres seguits amb aigua a dojo..., pluja i més pluja..., vent i més vent.
Això sí, com qui res... sense ocasionar cap terrabastall important: la natura en el seu estat pur.
Espectacle que calia mirar amb molt de respecte doncs com diu el refrany: el foc té senyor, que l'aigua no.
 |
| Camí del salt d'aigua |
 |
| Camí del salt |
Val a dir que la gran quantitat d'aigua que baixava per la riera, l'esclat que feia al caure al terra i el racó tancat on es troba, provocava en l'entorn de la part baixa del salt una mena de remolí de vent i aigua que feia molt difícil poder-hi fer bones fotografies.
 |
| detall de la capçalera del salt |
1 comentari:
Quin lloc més captivador aquest, que tant bé ha fotografiat. He fet algunes excursions per la zona, però aquest lloc el desconec. Mancança que amb molt de gust hauré d'arreglar l'any vinent si Déu vol.
Felicitats pel blog, que fa un parell de mesos vaig "descobrir" i que m'he permès de "linkar".
Publica un comentari a l'entrada