3.- Puigsacalm, per la ferradura de Bracons




A la darrera Fira de l'Avet de Sant Vicenç de Torelló, vaig trobar l'amic Jaume Llach -un bon seguidor d'aquest bloc- i em va animar a fer el Puigsacalm per la canal dels ganxos nous, des de Joanetes i amb sortida de dalt la collada de Bracons. Un recorregut totalment desconegut per a mi, i que em va cridar l'atenció.
De pujar pels ganxos sí que n'havia sentit parlar moltes vegades, però pel meu respecte a les alçades mai m'havia atrevit a fer-ho. Em va dir que res de passos molt difícils, ni aeris.
I em va engrescar..., i aquí està el resultat.  
Gràcies, Jaume. Va ser una matinal magnífica. Un recorregut exigent, amb unes vistes esplèndides. Realment, caminar per aquestes nostres muntanyes dóna moments i satisfaccions difícils d'explicar: les vistes d'aquest recorregut són uns d'aquests moments.

Ruta:
Caminada circular amb sortida i arribada a la Collada de Bracons. Es baixa per la Serra de Llancers fins al poble de Joanetes, i es puja cap el Puigsacalm per la canal dels ganxos nous, amb tornada per Font Tornadissa.


Resum:
Iniciarem la caminada aparcant el cotxe a la Collada de Bracons. Marxem direcció sud per anar a buscar la Serra de Llancers, que carenejarem fins arribar a l'ermita de Sant Miquel de Castelló. D'aqui baixarem fins arribar al pintoresc poble de Joanetes on iniciarem l'ascenció al Puigsacalm. Són pràcticament 1.000 metres de desnivell positius seguits. Passarem primer per la canal dels ganxos nous. Arribarem al santuari de Santa Magdalena del Mont (segurament un dels racons més bonics d'aquestes contrades). Tornarem a enfilar per dreta pujada primer cap el Puig dels Llops, i després el Puigsacalm.
Baixarem en sentit oest pel camí clàssic de pujada al Puigsacalm: passarem primer pel pla de Clivillers, i baixarem pels rasos de Manter cap a trobar la Font Tornadissa. Seguirem baixant en sentit sud, tot passant per la collada de Sant Bartomeu, que ens portarà fins a la collada de Bracons.

Temps i distància:
entre 5,30 i 6 hores
19,8 kms.

Dificultat:
Alta. Exigent sería el millor qualificatiu. Si bé la primera part, fins a St. Miquel de Castelló és força planer, la pujada des de Joanetes pels ganxos nous fins al Puigsacalm és força dreta i exigent. Són pràcticament 1.000 de desnivell seguits.

Punts d'aigua:
la Font Tornadissa, ja cap el final del recorregut.

Aproximació:
Arribarem a la collada de Bracons, el punt de sortida fent l'aproximació en cotxe: Venint de Vic (Osona), cal agafar l'eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d'entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224 on girarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada i en direcció a La Vall d'en Bas-Olot. Després de 4,5 kms. arribarem a dalt la collada de Bracons on aparcarem el cotxe.

Recorregut:
Iniciem la caminada en sentit sud, traspassant la ferma tanca de ferro que barra el pas, i seguint per l'ample pista de desemboscar que hi trobem.
Just després de la primera corba, trobem ben dibuixat i a la nostra esquerra el corriol que s'enfila cap amunt (a la dreta hi ha un faig amb un senyal groc). Hem de seguir aquestes senyals grogues que anem trobant i que ens serviràn d'ajuda durant una part del recorregut inicial.
Arribarem a dalt la carena, a una petita esplanada. Continuarem ara més suaument pel camí que marxa a la nostra esquerra, en direcció a llevant. 
Cal estar al cas, doncs a la poca estona, el camí ens fa desviar i baixar cap a la nostra dreta. Ens ajudarà el senyal groc i un de vermell que trobem en un faig. El corriol de baixada està ben definit.
L’ampla raconada ens portarà fins al collet dels Rabadans. L’entorn de la fageda on ens trobem és fantàstic. Iniciem una agradable planejada per la cara sud de la Serra de Llancers. 
En un moment determinat, i després d’una petita baixada en ziga zaga, sortim a una clariana amb un rocam pla al terra. A continuació entrem en una petita i curta, però espectacular raconada on hi trobem uns boixos que criden l’atenció per la seva alçada.

Tot seguit hem d’estar atents. Arribem a una cruïlla de camins. Un que marxa cap a la nostra esquerra, en lleugera pujada, i un altre a la dreta, pràcticament recta i en el mateix sentit que portem. Hem d'agafar el que marxa a l'esquerra, i canviar de vesant. De les vistes de Cabrera, pasem a les del Puigsacalm.
Seguirem carenejant a bona alçada. Trobarem alguns miradors on cal parar-s'hi.

Vistes del Puigsacalm, des de la Serra de Llancers.

Més endavant el corriol es converteix en un camí més ample que ens abocará després d'un constant descens a una plana, ampla i clariana. El canvi de vegetació i entorn és total. Seguirem de baixada per l’ample pista que continua en sentit sud pel mig d'aquesta clariana. Després de fer uns 20/25 metres (aproximadament a mitja baixada) hem de desviar-nos cap a la nostra esquerra. El camí està mal dibuixat. Ens servirà com a referència dues alzines prou grosses que estan de costat, curiosament de tres troncs cada una. El camí, aquí ja una mica més fresat passa pel mig d’aquests dos arbres.

Arribarem a un indicador groc -assenyalant que ens trobem las Rasos del Pibernat-. En aquest punt, abocaren a un camí transversal. Tombarem cap a la nostra esquerra, en direcció est. Això si, hi podrem gaudir unes vistes molt boniques de la plana de Falgars
A pocs metres, passarem una robusta porta de ferro de color verd. Seguirem fins a trobar en poca estona un esberlat de pedra a banda i banda. Aquí hem de deixar el camí i el sentit que portem, i continuar pel corriol que marxa a la nostra dreta que ara si i en pocs metres en farà arribar a l'ermita de Sant Miquel de Castelló. Un gran balcó amb unes espectaculars vistes de tota la Garrotxa.


L'ermita de Sant Miquel de Castelló.
Haurem de recular per on hem vingut fins a retrobar l'esberlat de pedra que abans hem deixat. Tombem a la nostra dreta i iniciem la baixada cap a Joanetes. A l'acte trobem un indicador i una cruïlla. Ens direccionarem cap  a la nostra esquerra en sentit Joanetes. Seguint atents als senyals grocs trobem una porta de ferro que ens farà entrar en una finca amb bestiar molt ben arreglada. En sortirem per una porta molt similar a la de l'entrada. Ja cap al final de la llarga baixada també trobem i creuem una pista més ample que el corriol pel que continuarem baixant. Arribem a creuar un petit torrent i a trobar continuacio -sortint de l'atapeït bosc- les primeres cases.
Hem d'arribar fins a l'entrada del poble. No la tenim lluny però hem d'estar atents per seguir el camí marcat.

A l'arribar a la primera casa, el camí segueix a la nostra esquerra, en paral·lel tant de la primera casa i de la seva bonica pallissa (crida l'atenció els dos safareigs que hi han), com també del petit garatge que hi trobem a continuació. Aqui els indicadors són uns pals baixos rodons clavats al terra. El camí es desvia de nou a l'esquerra vorejant el gran camp de pastura pel bestiar que hi trobem. Encara que les traces ens hi portin, no hem de baixar cap a la riera que trobem a la nostra dreta. La travessarem, però uns quants metres més endavant.
Caminarem vorejant per dins el camp, paral·lels a la riera fins a trobar una palanca elevada que la creua.  Continuant per la nostra dreta ens enfilarem per la pista emporlanada que aboquem. Trobarem una explotació ramadera i seguint de pujada tot recta arribarem fins a trobar la carretera asfaltada. En aquest punt, tombarem a la nostra esquerra, i continuarem pujant per dins la carretera fins arribar a una cruïlla amb un grup de cases. Sóm a una de les entrades del bonic poblet de Joanetes.

El poble de Joanetes a sota el Puigsacalm
En aquesta cruïlla, ens desviarem a la nostra dreta, cap a dins el poble. Just passada la primera casa, hi trobem un primer senyalitzador de camins. L'hem de obviar fins arribar, passats els 50 metres del camp de conreu que hi ha pel mig, a un segon indicador que l'identificarem perquè hi predomina el color groc. A seu costat també hi ha un indicador blanc de carretera que diu "coll de Bracons 5,6"

En aquest punt deixem la carretera i iniciem per la pista que marxa a la nostra esquerra i en sentit nord, la llarga pujada cap el Puigsacalm. 

A la poca estona trobem una primera casa abandonada, amb bestiar pels seus voltants. Ens anirem enfilant. Trobarem i agafarem alguna que altre petita drecera. Arribarem a la segona casa abandonada, aquesta amb nom senyalitzat: el Mas Poc.
Just després de fer la raconada a la casa, trobem una cruïlla de camins. Agafem el de l'esquerra, el que diu: "a sta. magdalena per can guilla". Després d'aquesta primera pujada per un atapeït i obac alzinar, arribem a un ampli, planer i espaiós collet. El canvi de paisatge és notable, ara ja amb unes magnífiques vistes tant del Puigsacalm, com de la Garrotxa.

Vistes de la Garrotxa des de sota la canal del ganxos nous.

Situats en aquest punt hem de seguir pujant pel fresat camí que trobem en sentit nord, cap a la dreta i en direcció a les antenes de telecomunicacions. Trobarem un indicador d'on hi havia hagut una casa de pagès: Can Guilla.
Aqui si que la pujada s'enfila de valent. No massa llarga, però intensa.
Arribem a el Barret, una gran pedra amb el nom senyalitzat en unes grans lletres blanques al seu davant. Seguirem pujant per la seva dreta. Tot seguit arribarem a una petita placeta on trobarem una placa commemorativa referent a la realització del camí dels ganxos nous que comencen tot seguit. Es tracta d'un pas obert dins una canal on ens enfilarem amb l'ajuda de ganxos i passamans de ferro que trobem enganxats a la paret lateral i al terra. Una mena de petita via ferrada.  El pas, tot i ser dret, no és molt llarg ni tampoc presenta cap dificultat especial, doncs tot ell queda molt arrecerat. Simplement cal estar atents, i agafar-nos fort i bé.
Hem de pensar a tocar la petita campana que trobarem a mitja pujada en un petit replà que queda a la nostra dreta, just abans d'encarar el darrer tram. Està clavada sobre la pedra, al capdamunt de la cinglera.
Arribats al petit i estret collet de dalt, després de la llarga barana de ferro, hem de continuar enfilant-nos per la nostra esquerra seguint els nous ganxos que hi trobem. Farem a continuació una petita pujada i derivem pel corriol que marxa a la dreta, en sentit oest.
D'aquí sortirem a la bonica esplanada on es troba, un tros més avall, l'ermita de Santa Magdalena del Mont.

Santa Magdalena del Mont amb el Canigó al fons.

Passarem la porta de fusta del tancat i baixarem cap a l'ermita on anirem a buscar el camí del seu davant, i que en sentit oest -cap a l'esquerra- ens portarà a trobar un primer indicador de camins.
En aquest indicador, deixarem a la dreta l'ample pista on ens trobem per agafar el corriol que marxa diagonalment en sentit sud-oest, tot seguint la senyal que direcciona cap al Puigsacalm. En pocs metres arribarem al coll de Joanetes o del ganxos on un segon indicador ens farà seguir cap a la nostra dreta, en direcció nord, per començar la darrera i exigent pujada cap el Puigsacalm. La raconada, llarga, molt obaga, frondosa i bonica, puja força dreta. Amunt !!!
Arribarem al primer pla, i sortirem just davant del Puig dels Llops (1486 mts.). Val la pena arribar-s'hi doncs la vista s'ho val.

Continuarem carenejant en direcció oest fins arribar a fer la darrera i curta pujada que ens portarà, ara si, fins al cim del Puigsacalm.

De dalt estant, la visió de 360º és molt agraïda: al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l'est, la Vall d'en Bas; al sud, el Montseny; més cap a la dreta Montserrat; a l'oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.

Vistes des de dalt el Puigsacalm. A l'esquerra Vidrà i al fons el Pedraforca.

La tornada la farem pel camí que marxa de baixada en sentit oest. El camí més habitual per on s'arriba a dalt des de la Font Tornadissa. El traçat és tot ell molt fresat i sense pèrdua. Després d'una primera baixada, raconarem de forma planera fins a trobar i traspassar una petita porta de fusta. Ens trobem al Ras de les Civaderes.
Seguirem baixant, en sentit nord, per l'ampla plana que hi ha, tot resseguint la tanca de filferro que queda a la nostra dreta, i fins a trobar l'indicador del coll dels Rasos de Manter. En aquest punt, continuarem la baixada tot canviant de sentit, ara en direcció oest. Just abans d'arribar a un solitari pi, abocarem cap a la nostra esquerra pel dret baixant d'herba que hi ha. A baix hi trobarem la Font Tornadissa.

D'aquí, i en mig d'una fageda preciosa, agafarem el camí que marxa en sentit sud, i que en agradable recorregut ens farà anar raconant fins arribar, primer a la collada de Sant Bartomeu -hem de seguir de baixada en el mateix sentit sud que portem-, i després d'un parell de pronunciades baixades, situar-nos sense pèrdua al nostre punt de partida, la collada de Bracons.










                          

7 comentaris:

Joan Ayats ha dit...

Antoni, el ganxos estan just abans de St Magdalena?

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt aquesta ruta. Em queda pendent anar-hi un dia que es vegi la badia de Roses. Antoni, saps si la campana té alguna llegenda o alguna tradició? Moltes gràcies per les fotografies!

Antoni Prat i Puig ha dit...

Hola, Joan
jo volia fer els ganxos vells,i per desconeixement del terreny vaig anar a parar als ganxos nous. Faig aquest aclariment perquè els nous surten a una banda de Sta. Magdalena, i els vells per l'altre. Concretament i en sentit pujada, si fas els nous surts just a mitja plana per sobre l'ermita.
Et penjo una foto al bloc perquè ho vegis millor. A veure si tinc temps i vaig completant mica a mica la ruta.
gràcies pel comentari.

Antoni Prat i Puig ha dit...

Hola, anònim
respecta a la campana, m'agafes en fals. La vaig veure tot pujant per la canal i vaig suposar que havia de tenir el seu significat especial. El capdamunt de la cinglera on està situada és espectacular. A dalt el Puig dels Llops vaig trobar-hi l'Antoni Hinojo que acabava de posar les banderes al Tussell, Puigsacalm i Puig dels LLops (feina que s'ha d'agraïr) i el primer que em va demanar era si havia tocat la campana.
Et dec la contesta.
Les vistes, com dius, espectaculars.

Joan Ayats ha dit...

Fet!

http://fonsdepantalla.blogspot.com/2011/01/puigsacalm-pel-ganxos-nous.html

Ricard Masferrer ha dit...

Ja he fet la volta amb una mica de torna per despistat i tossut a l'hora. M'ha agradat molt.
http://caminsfragmentaris.blogspot.com/2011/08/puigsacalm-i-torna.html

Anònim ha dit...

Avui he fet la ruta. Sensacional.
Dit això, i conscient de la subjectivitat de cadascú sobre la dificultat i l'estat de forma, he de confirmar que es exigent, doncs un, acostumat a trampejar pel Montseny i per tant sempre amb desnivells acusats, ha trobat dura la pujada.
No crec que sigui recomanable per èpoques humides, pel risc de patinades.
Perquè anava sol, per badar, per algun que altre despiste, jo he trigat 8 hores i sort de sortir d'hora sino hagues arribat fosquejant.
Felicitats pel blog i les explicacions. Jordi