4.- Serra de Llancers, per la carena: de la collada de Bracons a l'ermita de Sant Miquel de Castelló


vistes del Puigsacalm

Ruta:
Caminada circular amb sortida de dalt la collada de Bracons. Es careneja tota la Serra de Llancers fins arribar a la bonica ermita de San Miquel de Castelló.
A ser tot el recorregut a una bona alçada i per dalt la carena, els diferents miradors que anem trobant ens regalen vistes d'una gran bellesa paisatgística.
La fageda que trobem a la part inicial amb el llarg i pronunciat baixant que dibuixa la muntanya és majestuosa

Resum:
aparcarem el cotxe a dalt la collada de Bracons. La caminada consisteix en recórrer tota la Serra dels Llancers per la seva carena. El camí d'anar i tornar conflueix en la seva part inicial (aproximadament fins a mitja carena) així com també en la part extrema abans d'arribar a Sant Miquel de Castelló. 
El camí d'anada, en el seu segon tram, ressegueix la carena per la seva part més alta.
Els canvis de vesant que es van produint ens donen una combinació de vistes molt i molt boniques: la Plana de Vic, Cabrera, Puigsacalm, Garrotxa.
L'entorn de l'ermita de Sant Miquel de Castelló és, senzillament, espectacular. La seva balconada, una meravella de la natura. 



Temps i distància:
4 hores i 30 minuts
12,85 km.

Dificultat:
Mitja

Punts d'aigua:
no trobem cap punt d'aigua

Recorregut:
Arribarem a la collada de Bracons, el punt de sortida, fent l'aproximació en cotxe: Venint de Vic (Osona), cal agafar l'eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d'entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224 on girarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada i en direcció a La Vall d'en Bas-Olot. Després de 4,5 kms. arribarem a dalt la collada de Bracons on aparcarem el cotxe.

Iniciem la caminada en sentit sud, traspassant la ferma tanca de ferro que barra el pas, i seguint per l'ample pista de desemboscar que hi trobem.
Just després de la primera corba, trobem ben dibuixat i a la nostra esquerra el corriol que s'enfila cap amunt (a la dreta hi ha un faig amb un senyal groc). Deixarem la pista on ens trobem i agafarem el corriol. És un recorregut de pujada, no massa llarg, però que segueix prou dret, o potser es nota més perquè tot just comencem. 
Arribarem a dalt la carena, a una petita esplanada. Continuarem ara més suaument pel camí que marxa a la nostra esquerra, en direcció a llevant. Si ens fixem en l’entorn, anirem trobant una bona colla de boix grèvols. És curiós perquè és un arbre que costa de veure i en canvi al llarg d'aquest recorregut l'anirem trobant en punts diversos.
Cal estar al cas, doncs a la poca estona, el camí ens fa desviar i baixar cap a la nostra dreta. Ens ajudarà un senyal groc i un altre de vermell que trobem en un faig. El corriol de baixada està ben definit.
L’ampla raconada ens portarà fins al collet dels rabadans. Començarem una agradable planejada per la cara sud de la Serra dels Llancers. L’entorn de la fageda on ens trobem és fantàstic. Passem pel mig d’una llarga pendent que dibuixa la muntanya: ens queda pendent un bon tros amunt i un bon tros avall, destacant molt net el terra de la fageda, gens embardissat.


També hi podrem veure unes panoràmiques de la cara est de Cabrera. La planejada és llarga i agradable.
En un moment determinat, i després d’una petita baixada en ziga zaga, sortim a una clariana amb un rocam pla al terra. A continuació entrem en una petita i curta, però espectacular raconada on hi trobem uns boixos que criden l’atenció per la seva alçada.
Tot seguit hem d’estar atents. Arribem a una cruïlla de camins. Un que marxa cap a la nostra esquerra, en lleugera pujada –que obviarem-, i l’altre a la dreta, pràcticament recta i en el mateix sentit que portem. Seguirem, doncs per aquest de la dreta.
El camí que hem deixat a l’esquerra és per on sortirem quan vinguem de tornada.
Continuarem doncs per un corriol ben definir.  Hi podrem veure unes boniques perspectives de la plana de Vic.
Mica a mica anirem agafant encara més alçada, doncs hem de situar-nos just al capdamunt de la carena. És curiós com en un moment donat el camí ens porta a fer un canvi brusc de paisatge, de la cara sud passem a la nord i amb el Puigsacalm que de sobte ens apareix al davant, com si d’una fotografia es tractés.   
Seguim per bon camí enfilant-nos fins dalt la carena, i seguim amb unes vistes molt i molt boniques. Ara si amb unes perspectives molt més amplies. Comencem a veure per primera vegada i a sota nostra l’ermita de Sant Miquel de Castelló, amb tota la plana de la Garrotxa més avall. Una imatge de postal.


Arribarem al capdavall de la carena. Sortim a una plana, on trobem un tancat amb filferro pel bestiar i una petita i rudimentària porta de fusta que traspassarem.
Tot seguit començarem una pronunciada baixada. Crida l’atenció el canvi de vegetació: hem canviat els faigs per roures, i fins i tot algun que altre pi.
Estiguem al cas que en algun punt el camí queda brut i/o desdibuixat per la vegetació. Aquí el sentit de la orientació ens ajudarà: hem d’anar seguint baixant tota l’estona recta en la mateixa dirección sud que portem. Donat que l'espai on ens trobem és prou ample i espaiòs, marquem-nos nosaltres mateixos el camí; cap a la dreta no hi hem d’anar i a la nostra esquerra tenim la cinglera. Nosaltres de baixada... Tampoc ens podem perdre.
Arribarem a una mena d'ample clot, amb bonics faigs dispersos. Per cert una raconada molt bonita.
Travesarem el clot tal com venim, i a la que fem la lleugera pujada continuadora, toparem transversalment amb un camí ben definit i prou ample que agafarem.
Aquest camí ens farà derivar ara cap a la nostra esquerra, en sentit llevant. I ens portarà, ara si, a agafar un llarg corriol de baixada, ben definit i en mig d’una bonica i obaga fageda. Una raconada de les maques de veritat.
Al capdavall de la obaga aboquem a una plana, ampla i clariana. El canvi de vegetació i entorn torna ser total. Hi trobem una cruïlla de camins. Aquí és el punt on iniciem el camí específic per arribar a l’ermita de Sant Miquel de Castelló. 
Si ens hi fixem, a la nostra esquerra i de pujada, marxa una pista. És la que agafarem quan retornem de l’ermita.
De moment, però, toca seguir endavant. Agafarem l’ample pista que baixa en sentit sud pel mig de la clariana. Després de fer uns 20/25 metres (aproximadament a mitja baixada) hem de desviar-nos cap a la nostra esquerra. El camí està mal dibuixat. Ens servirà com a referència dues alzines prou grosses de costat, amb tres troncs cada una. El camí, aquí ja una mica més fresat passa pel mig d’aquestes dues alzines.
Arribarem a un indicador groc -assenyalant que ens trobem las Rasos del Pibernat-. En aquest punt, abocaren a un camí transversal. Nosaltres tombarem cap a la nostra esquerra, en direcció est. Això si, hi podrem gaudir unes vistes molt boniques de la plana de Falgars.
A pocs metres, passarem una robusta porta de ferro de color verd. Seguirem fins a trobar en poca estona un esberlat de pedra a banda i banda. Aquí hem de deixar el camí i el sentit que portem, i continuar pel corriol que marxa a la nostra dreta que ara si i en pocs metres en farà arribar a l’ermita de Sant Miquel de Castelló.
La combinació de l’ermita sobre una roca feréstega, la plana que fa al seu davant i l’amplia balconada que queda sobre la Garrotxa el fan un racó encisador. 



El camí de tornada és, en la seva part inicial, el mateix per on hem vingut. Passarem la porta de ferro verda i seguirem pujant fins arribar a l'esplanada on abans hem abocat. Allà trobarem una cruïlla de camins. A la nostra esquerra ens queda per el que abans hem arribat, i a la nostra dreta, ample i de sostinguda pujada, el que ara hem d’agafar.
La pujada és prou llarga i es fa llarga. Per cert, quan arribem al primer replà podrem veure enfilat al nostra damunt, a l’esquerra, l’espagat per on hem passat d’anada.  
L’ample pista segueix pujant de forma sostinguda. A la nostra dreta continuarem gaudint d'unes vistes espectaculars: Puigsacalm, Garrotxa, Canigó, Bassegoda...els diferents miradors que anirem trobant ens faran badar de debò. 



En un moment donat, i sense pèrdua, l’ample pista esdevé corriol. Força planer. Seguirem en el mateix sentit que portem. Quan faci una bona estona que caminem, arribarem a trobar la cruïlla on empalmarem amb el camí d’anada.
Canviem la cara nord que hem seguit fins ara per la sud que ja hem fet en la part inicial de la caminada. A partir d’aquí el recorregut ja el coneixem. 
Una altre vegada tornarem a gaudir de la impressionant fageda que ens continua regalant la Serra de Llancers.
Estiguem al cas en el tram final, a l’arribar al darrer collet –a la part final de la carena- on hi trobem un filat pel bestiar, de derivar el sentit de la marxa cap a la nostra dreta, en direcció nord, per baixar de dret (per on hem vingut) fins a trobar l’ample pista que tenim a sota nostre i que ens portarà fins a la collada de Bracons, el punt de sortida.