CREUS DE TERME: Presentació



La creu de terme és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o vora els camins. També als límits de parròquies, de propietats privades o per delimitar l’espai destinat a enterraments a la vora de les esglésies.

Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant als pobles de generació en generació.

L'origen de les creus de terme és incert. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió.

Tot i que s’ha especulat amb un possible origen romà o fins i tot anterior a aquesta època, es pot considerar que els antecedents d’aquestes creus estan documentats a Catalunya a partir del segle X.   

A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d’algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. Si bé es diu que Jaume I va fomentar l’erecció d’aquesta mena de monuments arreu del territori, la realitat és que les creus de terme més antigues daten del segle XIV, unes quantes dècades després del seu regnat. 
La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians. 

El creixement de les ciutats va provocar que moltes d’aquestes creus, aixecades originalment a l’exterior de pobles i ciutats, acabessin integrades en el seu nucli urbà.

En aquest nostre territori en tenim repartides unes quantes de molt boniques: